Característiques concretes i un dia a classe!

Doncs bé, a la dansa i ha uns termes que s'han de dur a terme SEMPRE: principalment, mantenir el centre cap a dins (això és el que majoritàriament proporciona la força), però evitant encongir-se. Per tant, mantenir el centre fort, cap a dins, concentrant-lo i mantenint el nostre eix (l'esquena i el cap, més que res!) alçat/estirat ben al capdamunt.

Tenint la base dels exercicis, començo a explicar un dia normal de classe, més específicament un dissabte en el qual es fan 3 hores, i ho explicaré en 1a persona:
Primer de tot, escalfem. Hi han dies que la professora escalfa amb nosaltres i dies en els quals cadascú escalfa per lliure. L'escalfament comença al terra, amb exercicis sobre tot d'estirar i escalfar per aconseguir la màxima flexibilitat. Tot i això, també es fan abdominals per agafar força, i així: mantenir-se en equilibri, aconseguir pujar des del centre les cames, etc. L'escalfament acaba projectant el cos cap al cel, alçant el cap i l'esquena de manera que el cos queda una mica inclinat al davant però completament recte.

Segon, exercicis a la barra. La professora va dictant una sèrie d'exercicis (en els quals es posen en pràctica moltes tècniques i noms). Els més joves o principiants (sobretot), poden copiar dels més grans i així procurar conservar la bona postura i no tant preocupar-se en memoritzar.

En tercer lloc, fem "cama a la barra" les més petites ho fan en barres de menys alçada, mentre que les més grans ho fem em barres més altes. La cama a la barra consta en pujar la cama al suport i fer pliés i relevés, treballar l'equilibri i estirar tant com es pugui les cames i el tronc, alineant el cos perfectament a l'eix (i tot això, depenent la posició primera, segona, etc.) Aquest exercici el repetim dos cops, un amb la cama dreta i l'altre, amb la cama esquerra.

En acabar aquest exercici, ens obrim de cames per estirar una mica, i després estirem els quàdriceps per relaxar una mica la musculatura.

En quart lloc, fem petites coreografies en les quals es fiquen en pràctica els exercicis fets a la barra.
En el cinquè lloc, fem diagonals, fent cheines i  posé jeté (salts horitzontals), i depenent el dia, s'afegeixen noves coses.

<--cheines   <-- Posé jeté

Al finalitzar tot això, en sisè lloc, es fan coreografies, piruets, petits tanleves o exercicis semblants, (i per això el quart lloc de vegades no es du a terme a les classe perquè més tard és fa lo mateix), i es va dividint la classe en els diferents nivells.
Hi ha un descans i els que fan puntes es preparen i fan exercicis, els que no, fan els mateixos exercicis però en mitja punta. Aquesta part de la classe s'anomena: taller i puntes, ja que al finalitzar les puntes, es fa taller de coreografies, que es anar improvisant en parelles, o diferents activitats que marca la professora.

 <-- puntes

Quan hi han actuacions, no es fan puntes ni tallers i s'assaja, hi han cops que els alumnes hem de quedar-nos a dinar, o bé més temps, per aprofitar la tarda i realitzar i millorar els treballs que s'hauran de mostrar.

Posicions 2

Posicions bàsiques dels braços:
(els mateixos noms que amb les cames)
- Primera  - Segona  - Tercera  - Quarta  - Quinta

Amb els braços s'ha de tenir en compte quan estan al davant, que no toquin el teu cos ja que significa que  els estàs recolzant, i quan s'estenen s'ha de controlar quant al darrere estan, ja que si no es calcula bé els braços queden molt al darrere i el pit molt sortit, cosa que trenca la figura del ballarí/na.

Posicions 1

Posicions bàsiques de les cames:
- Primera  - Segona  - Tercera  - Quarta  - Quinta 

Les últimes posicions sobretot la quinta, necessita molta flexibilitat per dur-se a terme, ja que si no, perds la força i l'equilibri. Per tant, és millor substituir la quinta per la tercera i així reforçar la musculatura i l'equilibri, i quan estigui això aconseguit, provar la quinta.

Maya Mijáilovna Plisétskaya

Maya Mijáilovna Plisétskaya (en rus: Майя Михайловна Плисецкая) 
Va néixer el 20 de novembre del 1925 (actualment té 86 anys).
Entra al món de la dansa a l'edat de 3 anys a l'Escola de Dansa de Moscou i, tot i un difícil ambient familiar (el seu pare, jueu, va ser executat per ordre de Stalin el 1938 i la seva mare, l'actriu Rachel Messerer, també jueva, deportada amb el seu germà al gulag) destaca ràpidament a l'escola de dansa del Teatre Bolxoi, sota la influència dels seus oncles Assaf i Salomé Messerer, ambdós ballarins del ballet d'aquest teatre, companyia a la qual s'uneix Maya en 1943 i de la qual es converteix en primera ballarina amb només 18 anys, començant la seva carrera professional interpretant la mort del cigne.
Posseïdora d'un impressionant "port-des-bras", la seva interpretació del doble rol d'Odette-Odile al Llac dels Cignes, així com de la Mort del cigne, són vistes per alguns com meravelloses. Així mateix ha estat una incomparable intèrpret de Kitri en El Quixot, La nit de Valpurgis i Raymonda. En canvi, molt esporàdiques les seves actuacions com Giselle i Aurora de La bella dorment.

Es va atrevir a trencar la rutina soviètica incorporant dansa moderna de la que va ser una de les pioneres. Va ser aclamada com Carmen amb una coreografia del cubà Alberto Alonso i en la coreografia de Maurice Béjart del Bolero de Ravel.

... els grans ballarins no són genials per la seva tècnica, són genials per la seva PASSIÓ.

Bon dia a tothom! Aquesta és la primera entrada, i doncs lo primer que faré serà presentar-me a mi i presentar al Ballet.
Des de petita els meus pares van voler que coneixes el ballet. Em portaven al teatre o em passava hores mirant DVDs dels ballets més famosos. M'agradava molt i gaudia imitant a les ballarines. Quan vaig fer els 4 anys vaig voler anar a una escola de dansa, però  no m'ho passava bé a la classe i el vaig deixar,  ja que la dansa si no es balla amb el cor, perd el seu significat.
Amb el temps, em vaig anar oblidant del ballet i de les obres que sempre havia tingut al cap, però aquest estiu, aquella il·lusió em va tornar amb força. Vaig fer un curs intensiu i em vaig adonar de que no m'havia oblidat els noms de les diferents tècniques i la flexibilitat  del meu cos va anar tornant poc a poc. El inconvenient és que actualment a la classe em trobo al mig dels que acaben de començar i dels que ja porten molt de temps treballant, i l'avantatge és que al ser més gran, l'aprenentatge és molt més ràpid i això em permet gaudir de ballar. 
Els companys/es són de lo millor i el fart de riure entre professors i alumnes és increïble!

El ballet un tipus de dansa que pot semblar molt rígid si ho balles amb por i amb inseguretat, però si el/la ballarí/na confia en si mateix i ho gaudeix, és un ball preciós. La meva mestra sempre ens diu que : "Quan estàs ballant, no ets tu, ets un/a ballarí/na que no té les pors que tens tu, no té la vergonya que tota l'estona tens, només sap ballar i gaudir"
La Dansa Clàssica és un tipus de ball, els seus moviments es basen en la tècnica i s'ensenyen metòdicament. A diferència d'altres danses, en el ballet cada pas està codificat i en el moviment participen invariablement les mans, braços, tronc, cap, peus, genolls, tot el cos, en una conjunció de dinàmica muscular i mental.